|
Amigues i amics tots que heu vingut a l'acte de
presentació del llibre
La conquête de Majorque, escrit per
Agnès i Robert Vinas. *
Presentar un llibre és quelcom solemne, semblant
a la posada en funcionament d'un nou enginy, la
inauguració d'un edifici important o el
baptisme dels infants dins el món occidental
cristià o la circumcisió pels semites
orientals. |
© Ultima HoraAquesta presentació es va fer el 11 de juny 2004 al Casal Solleric de Palma de Mallorca. |
En conseqüència cal demanar-se quin és el
paper que correspon al presentador en un cas com aquest. Sabem
que aquest personatge portava el nadó, en braços,
per rebre el baptisme. Avui dia crec que ni tan sols això
és la seva funció, emperò sí
sé que el presentador no ha de suportar l'infant o sia el
llibre, obra d'Agnès i Robert, sinó donar-lo a
conèixer als assistents i en aquest cas és just i
necessari dir els mots imprescindibles per assabentar-los qui
són els pares de la criatura, per després
cantar les degudes lloances del nou nat.
*
Agnès i Robert Vinas són una parella
d'intel·lectuals rossellonesos, per tant són una
parella de la Mallorca Nord o sia del territoris continentals
d'aquella utopia que fou el Regne de Mallorca, de durada tan
curta en el temps, com de projecció tan llarga en els
esperits.
Agnès, algerina de naixença, francesa de llengua,
rossellonesa per vincles electius i afectius, és
professora de llengües clàssiques i, a hores d'ara,
topar-se amb una persona que es dedica a conrar l'antiga llengua
mare, el vell llatí, oblidat per les persones i blasmat
per aquells que tenen competències en l'art de
l'educació, la qual cosa no vol dir que sien competents,
és de bell antuvi un símbol de fiabilitat envers
el seu quefer.
Robert, català de Rià, rossellonès d'arrel
i per tant mallorquí de cor, francès de
formació, medievalista especialitzat en paleografia, amb
una llarga tradició docent a la seva esquena, per
força havia de ser el complement adient per a que
d'ambdós sortís un bell treball.
Formació científica i dedicació docent han
fet possible aquesta obra que avui tenc el goig de donar a
conèixer al públic mallorquí, als
descendents d'aquells que protagonitzaren l'aventura de la
conquesta de Mallorca.
*
Coneguts el progenitors cal entrar en matèria i donar a
conèixer el fruit de la seva
col·laboració.
La conquête de Majorque és una obra
científica on el fonament és la recerca documental
i la disposició de tot el cabal aportat per la
ciència a mans dels que no tenen perqué ser
científics, n'és el resultat final. És
a dir documentació feel, segura, enriquidora, presentada
menjívolament per gaudir-la amb fruició.
Això sí enrevoltada amb una presentació
agradable on la iconografia és quelcom més que la
ximple decoració complementària que sol acompanyar
els llibres d'història. En aquest cas no tan sols alegra
la vista sinó que complementa el saber.
Agnès, ahir, em comentava que la manca
d'informació gràfica sobre els moments
islàmics era per a ella un retret a fer, una
mancança insalvable, davant l'allau d'imatges que la part
cristiana havia pogut aportar. No és un retret, és
una realitat. Hem de ser ben conscients que la figuració
no conjuga bé amb el món islàmic i que a la
nostra terra no hem servat amb cura el llegat cultural
musulmà, fruit d'un passat esponerós, sens dubte
alguna, emperò un passat oblidat, emmascarat per segles
d'incomprensió.
En aquest sentit voldria retreure amb força que un dels
mèrits del llibre és presentar els fets
històrics amb igualdat d'oportunitats : la visió
d'uns i dels altres ; l'opinió de vençuts i
guanyadors, els avantatges d'una i altra cultura i per que no
els desavantatges d'un i altra tarannà. I els
historiadors solem esser monolítics, coneixedors d'un sol
caire de la moneda, defensors d'un ideal i lluitadors contra
l'ideal del veïnat. Això no és bo i, en
aquest cas, Agnès i Robert ens mostren el seu caire
didàctic presentant amb igualtat de condicions el
pensament dels protagonistes, perquè en aquesta
història no hi ha antagonistes, tan sols les arrels de la
Mallorca, terra acollidora fins i tot per a aquells que
arribaren amb les armes a la mà.
No de bades a les rondalles de la terra quan un vol asseverar
que la cosa és certa sempre diu : per la fat i fat que
mia mare m'ha encomenat tot el que vos diré sia un punt
de veritat, i aquesta fat i fat no és més que la
fâtiha o començament de l'Alcorà i si
fou comanda de la mare per alguna raó seria.
*
L'esquema del llibre és clar i llampant. Un
prefaci i una presentació de circumstàncies ens
informen sobre els autors i la qualitat de l'obra. En tot llibre
es convenient dir el per que s'ha fet i qui és cada qual
referint-se a l'autor o als autors.
Segueix una introducció general on espliquen el que han
volgut fer. Cal llegir-la amb atenció, és la base
del llibre, i en ella s'explica de forma clara i
sintètica el que pretenen : educar, en poques paraules,
aportar coneixences perquè la gent pugui pair-les sense
problemes i aprofitar-ne la lliçó.
Segueix la part documental amb noves traduccions dels fets de
Mallorca segons la Crònica del Rei i el que va narrar
temps després Bernat Desclot. Noves traduccions que, de
manera clara i concisa ens serveixen en safa d'argent,
mitjançant conceptes i paraules en pla català, els
textos medievals, bells i encisadors per als especialistes,
peró no sempre entenidors per als profans.
Finalment un apartat on la veu dels vençuts es presenta
també amb claredat, acompanyada de documentació
oficial i privada, resums dels testimonis que Pere Marsili ens
deixà, juntament amb el text deliciós de Ramon
Muntaner tan vinculat a la nostra història. Dins els
primers són de tot punt importants les noves versions
sobre els textos referits a Menorca durant la
independència de l'illa entre 1230 i 1287 que ens
permeten ampliar les nostres coneixences sobre aquella etapa tan
interessant com desconeguda.
Com a cloenda les biografies breus dels principals cabdills de
l'exèrcit cristià, on es combina informació
textual i informació gràfica de tal manera que ens
aporta una completa visió dels participants,
complementada per notícies semblants relatives als
mallorquins musulmans que patiren les conseqüències
de l'assalt. En aquest cas, per raons òbvies, la
documentació gràfica no ha sigut possible
obtenir-la. Dins la llarga nòmina dels oblidats
són noms que ens ajuden a conèixer quins eren els
illencs que enrevoltaven el valí almohade, senyor de
Mallorca el 1229.
*
La presència d'una selecta i copiosa
il·lustració m'obliga a una especial menció
referida a la part gràfica del llibre que no és
complement sinó part integrant de la idea generadora de
tal obra.
Els autors han fet una recerca acurada de fonts
iconogràfiques. Tal vegada per l'època estudiada
sia el problema més cabdal, l'absència quasi
absoluta de manifestacions icòniques relatives als
andalusins de Mallorca i l'escassa, encara que fonamental,
representació gràfica contemporània del
món cristià. Una i altra venen obligades per la
manca de manifestacions d'un fet que poc després, ja a
finals del segle XIII, va tenir una materialització
singular representada pel murals de la casa dels Aguilar,
successors del Caldes originaris.
Amb valentia, diria que amb una dosi de sentit de l'humor prou
catalanesca, la combinació de material gràfic
suposa una tasca impresionant on la barreja de imatges medievals
amb il·lustracions barroques, romàntiques,
noucentistes i fins i tot la incorporació del
còmic contemporani, com aport fonamental per a una millor
comprensió del text, és un dels grans atractius
d'aquest llibre.
Voldria endemés comentar alguns punts essencials, al meu
entendre, de l'aparell gràfic que forma part de l'estudi
dels Vinas, en especial per la recuperació d'aportacions
d'artistes mallorquins que avui tenim estojats dins l'armari de
l'oblit. Un Jaume I triomfant de Pere Barceló Oliver, de
l'any 1929, o el magnífic dibuix de Julián Nadal,
un dels grans dibuixants de la recordada revista Chicos. Artista
d'ascendència mallorquina, malgrat que l'arrelament
familiar a Catalunya el mantingués allunyat de la nostra
terra, fins a tal punt que ni la més minça
atenció ha merescut per part dels tratadistes locals.
Perquè no la figura marginal d'un escapçat exposat
a la punta d'una llança que els Vinas trobaren al
manuscrit 3.416 de l'Arxiu Capitular de Mallorca o les vinyetes
plenes de gràcia dels valencians García, Laveda y
Tornero, juntament amb les de l'equip Botifarra, els dibuixos de
Tàssies, Granyer o Margalida Gayà, per no deixar
de banda l'espectacular maqueta de l'assalt a Madina Mayurqa
conservada al Museu d'Història Militar de Sant
Carles.
L'espectacular fotografia de la majestuosa figura jacent de
Guillem de Torrella, amb la vesta de templer que
l'acompanyà a la tomba, és una de les imatges
més copsadores del llibre on tenim el retrat d'un dels
principals protagonistes i que junt amb les efígies de
l'infant Pere de Portugal, eventual senyor de Mallorca,
són representacions molt apropades a la realitat.
Voldria acabar aquest comentari, ja excessivament llarg, amb un
record a l'anònim pintor que un dia batiàrem amb
el nom de Mestre de la Conquesta de Mallorca. En el plafó
de la batalla de Porto Pi on es representa la mort dels germans
Moncada, l'avantguarda musulmana arbora l'estandart amb el
segell de Salomó ; el valí Abu Yahya cavalca sota
l'empara del seu penó, amb les bandes diagonals de
vermell sobre camp d'argent, i els mallorquins musulmans es
defensen mitjançant les adargues circulars presidides per
la mà de Fàtima, element profilàctic
essencial, encara vigent o pel símbol totèmic de
la tortuga que amaga una ignota tribu beréber que
s'encomanava a la protecció d'aquest queloni, clara
imatge de la mallorquinitat sotmesa. No de bades a la font
més emblemàtica de Ciutat, les quatres tortugues
de bronze suporten amb calma i paciència el pes del poder
en forma d'obelisc. No serà una reminiscència del
nostre passat islàmic ?
*
Finalment és just i necessari destacar els apèndix finals, en especial, el glossari de termes tècnics on les paraules d'origen àrab estan tractades amb un respecte poc habitual en els tratadistes no arabitzants, juntament amb les paraules i denominacions d'arrel llatina que il·lustren, degudament, als no especialitzats en la matèria, els termes tantes vegades mal interpretats...
*
Gràcies Agnès i Robert, moltes mercès pel
vostre treball. és bona prova que els lligams entre les
terres mallorquines, continentals i insulars, no s'han romput i
encara es mantenen ben polents. Transmeteu en nom de tots els
illencs que a partir d'ara podran gaudir del vostre llibre, el
nostre agraïment a la Société Agricole,
Scientifique et Littéraire des
Pyrénées-Orientales, al Conseil
Général des Pyrénées-Orientales, a
la Région Languedoc-Roussillon i a la Préfecture
de Région (Direction Régionale des Affaires
Culturelles) que han fet possible l'edició de tan
magnífica obra que, esperam i desitjam que prest poguem
llegir-la també en la nostra llengua.
Una vegada més : gràcies !!!
© G. Rosselló Bordoy
|
(1) G. Rosselló Bordoy, licenciat en Filosofia i Lletres, secció Filologia semítica, i arqueòleg, fou director-conservador del Museu de Mallorca. Ha escrit varis llibres importants sobre el passat musulmà de Mallorca i de les illes balears com L'islam a les illes balears (Daedalus, Palma, 1968) i Els Oblidats (Ajuntament de Palma, 1990). |